Cultura

Amb bona memòria

Comanegra reedita en un volum les dues parts de les ‘Memòries’ de Maria Aurèlia Capmany, presentades per Marta Nadal, comissària del centenari

Va ser Maria Aurèlia Capmany un personatge extraordinari, que va viure en persona la cultura catalana. La va saber fer transcendir i convertir-la en una necessitat en un país, com sabem, que viu aliè al sentiment poètic. Hauria estat bé que Capmany hagués regnat, tot i que déu n’hi do la quantitat de coses que va fer i que va motivar a fer. Capmany era d’aquelles persones a qui demanes alguna cosa i te’n dona el triple. Això sí, amb l’obligació que no siguis un estaquirot. Era la principal oponent al “qui dia passa any empeny”, que s’ha acabat imposant en les polítiques públiques.

Capmany va empaitar Pasqual Maragall, però també els Joan Manuel Serrat, Terenci Moix, Jordi Coca i tothom que trobés capaç de tirar endavant algun projecte. La seva obra literària té relació també amb aquesta força i voluntat de servei. En perspectiva, la seva obra monumental resulta desigual –per altra banda com la de la majoria dels escriptors–. Immersa en tots els gèneres, menys la poesia, s’inicia a finals dels quaranta i arriba pràcticament fins a la seva mort, el 1991, quan un càncer la va destruir. Ens semblava gran, però tenia 73 anys i moltes coses encara per dir. La seva obra té un punt culminant, que són la publicació de les memòries, que coronen la seva narrativa, però també són un llibre d’història formidable del país. La Capmany havia dit que no les escriuria mai. Ella mateixa es preguntava el 1987 per què ho feia, però sortosament les va fer, en paral·lel amb un últim tram vital en què va haver d’acceptar múltiples treballs per poder pagar hipoteques absurdes, capritxos d’altres i obligacions polítiques. En fi, el resultat van ser dos volums que Planeta va publicar a la fi dels vuitanta.

No és la primera vegada que es reediten, però l’edició de Comanegra conté un pròleg de Marta Nadal, comissària del centenari de l’escriptora ara fa dos anys, que és ple d’amor pel que la Maria Aurèlia va ser. Tant de bo la poguéssim clonar. Nadal es complau que surti el volum ara després dels fastos del centenari. Més d’un llibre important i descatalogat: “Si Pedra de toc [també recuperat per Comanegra] parteix, en part, de la memòria personal de l’escriptora, a Memòries –que aplega el primer volum, Mala memòria, i el segon, Això era i no era, publicats el 1987 i 1989, respectivament– el protagonisme absolut el té el record, des del punt de vista del passat en relació constant amb el present. I potser perquè aquestes memòries són una indagació també sobre el moment present de l’escriptora, el llibre acaba convertint-se en un gènere híbrid, en què el memorialisme dialoga amb l’assaig, i fins amb la narració, amb una protagonista a qui, qui sap si de tant en tant, ve de gust d’inventar-se com si fos un més dels seus personatges literaris, aquests personatges de ficció que tant ens parlen de la mateixa M. Aurèlia, com passa també amb els personatges de la Woolf: «Per això havia dit tan sovint que no escriuria les meves memòries; de fet, ja existeixen camuflades en les meves novel·les, que no eren pas autobiogràfiques».”

Tenia raó Capmany en relació amb la seva venerada Woolf, però en el realisme intens de la seva memòria, Capmany fa diana com ningú. Són impagables les descripcions de la postguerra i el paper de la societat davant el franquisme. Més quan tothom vol identificar el país amb l’oposició al règim. També està molt bé l’amenitat del capítol curt de dietari, amb què Capmany ens guia en el text. En definitiva, llibre magistral, de lectura obligatòria per fer callar especuladors i fantasiosos sobre el passat. Escrit, a més, des de la personalitat ferma que caracteritzava un personatge únic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Himnes d’‘El Pelusa’

BARCELONA

‘Els hereus de la terra’ es rodarà també a Girona

Girona

Els concerts de Fires es reprogramen a l’Auditori

Girona
commemoració

L’Arxiu Nacional celebra 40 anys i estrena guia

art de la franja

L’Aragó reclama al jutjat l’execució de la sentència

festival literari

Vilassar de Noir se celebrarà en format en línia

Netflix. Documental

Somnis coreografiats per Debbie Allen

Drama

Cinema dins el cinema amb Noé, Dalle i Gainsbourg

Teror

Perduts en alta mar i contagiats per un paràsit