Cultura

Crítica

música

Els dits de Lewis fan Beethoven

Era el dijous 22 d’octubre i Paul Lewis aterrava a l’Auditori de Girona amb la reputació de ser “un dels millors pianistes de la seva generació”. El britànic, deixeble assumit del gran Alfred Brendel, no va defraudar, ans va oferir un completíssim recital d’hora i quinze que va delectar la platea gironina, més selecta i cada vegada més acostumada als protocols de la pandèmia.

Coincidint amb les celebracions del 250è aniversari de Ludwig van Beethoven, el programa constava exclusivament d’obres del mestre de Bonn, del qual Lewis és òbviament un entusiasta i un especialista, havent ja gravat en disc tot el seu repertori pianístic: potser menys conegut del gran públic que la vessant simfonista del geni alemany, no deixa de ser d’una gran significança històrica i estètica.

Tot i que no era pleniluni, la sessió va començar amb la celebèrrima Clar de Lluna, descobrint un Lewis inicialment circumspecte i quelcom somiador. Gradualment, es va deixar emportar per l’essència de la música que tocava, com si recerqués una interacció sinèrgica i sinestèsica amb el piano. El resultat: la concatenació axial entre les notes i les cadències de cada moviment, com és signe dels grans intèrprets.

Tot i així, el plat fort de la vetllada era la integral de les Variacions Diabelli, obra poc freqüentada en el directe, degut a la seva extensió i complexitat. Era a la vegada un repte i un privilegi i el pianista de Liverpool es va mostrar més que còmode, diligent i dirigent. La partitura, clarament avançada pel seu temps, és un veritable compendi de l’art del piano, partint de la valsa lleugera vers entonacions jocoses, marxes imperials o paisatges introspectius que un Lewis referencial domina amb calibre i exquisidesa.

Amb l’aplaudiment satisfet del públic més que garantit, el sobri Paul Lewis no va dubtar en regalar un bis, naturalment, de Beethoven: la Bagatel·la núm. 5 (Opus 126), que el mateix compositor considerava entre les seves millors creacions. Es tracta d’una peça curta, suau i esplendent com els desgels de la primavera. Una curiosa forma d’avenir-se amb la tardor que ara va arribant.

Paul Lewis
Auditori de Girona, 22 d’octubre


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Himnes d’‘El Pelusa’

BARCELONA

‘Els hereus de la terra’ es rodarà també a Girona

Girona

Els concerts de Fires es reprogramen a l’Auditori

Girona
commemoració

L’Arxiu Nacional celebra 40 anys i estrena guia

art de la franja

L’Aragó reclama al jutjat l’execució de la sentència

festival literari

Vilassar de Noir se celebrarà en format en línia

Netflix. Documental

Somnis coreografiats per Debbie Allen

Drama

Cinema dins el cinema amb Noé, Dalle i Gainsbourg

Teror

Perduts en alta mar i contagiats per un paràsit