Societat

JOSÉ MORÓN-CONCEPCIÓN

Neurocientífic

“Als EUA s’han sobreprescrit els opioides”

A Catalunya no hi ha cultura científica, és a anys llum de molts països amb molta més sensibilitat com els EUA
Les farmacèutiques no tenen interès en l’addicció. No hi ha beneficis, no fan diners si ho comparem amb altres malalties

Un dels problemes més greus als Estats Units és l’ús indegut d’analgèsics opioides –com el fentanil–, que ha generat un increment preocupant de drogoaddictes. Un dels centres de recerca que investiga les addiccions és el departament d’anestesiologia de la Universitat de Washington, que lidera el doctor José Morón-Concepción, català d’adopció. El seu laboratori centra la investigació a entendre els mecanismes subjacents a l’addicció als opioides i els mecanismes que regulen el dolor.

En el seu laboratori investiguen els mecanismes entre l’addicció als opioides i les conseqüències del dolor. Quins efectes té?
Hi ha una relació entre un determinat context i el consum d’opioides i això té efectes en el cervell. A través d’animals de laboratori, avaluem els canvis de conducta que es generen des del cervell després de sotmetre’ls a diferents contextos que es relacionen amb el consum d’opioides. Els animals (rates i ratolins) poden prendre lliurement la droga i això permet analitzar la conducta i l’expressió de determinats factors que podrien ser els responsables de l’origen de la dependència. Tot i els avenços que s’han fet, encara estem lluny de trobar la fórmula definitiva.
Acaba de publicar a la revista ‘Nature Neuroscience’ un estudi que analitza el component emocional en el dolor.
L’article explica el paper rellevant que tenen les emocions i les alteracions que poden provocar en el nostre cos. L’estudi demostra que en el cervell es produeix un canvi emocional que activa un seguit de mecanismes. Quan aquest dolor és present, disminueix l’esforç. Així, en el cas del dolor crònic es pot transformar en estrès, ansietat, depressió i, fins i tot, suïcidi perquè la persona es veu incapaç d’assaborir la vida com abans ho feia sense la presència del dolor.
I d’aquí deriva la necessitat de consumir opioides per pal·liar el dolor.
Sí, però el consumidor només minimitza el dolor quan té l’efecte de l’opioide. Per això, l’estat anímic millora i necessita consumir-ne molt més, cosa que representa un perill per l’augment cada cop més gran de consum, i es tradueix en una dependència. Aquest augment de la dosi acaba, en molts casos, en una sobredosi que pot conduir a la mort. El que estem investigant ara és com evitar la dependència dels opioides.
Un cop el pacient ha superat la dependència dels opioides, se n’ha sortit del tot?
No, hi ha un problema més greu, que és el de la recaiguda. I això no cal que passi necessàriament al cap de poc temps, sinó que es pot produir 30 anys després. Aquella persona que està en un estat anímicament sensible recorda l’estat de felicitat que li va generar prendre opioides. Tornar a consumir i, en molts casos, buscar els opioides al carrer és doblement perillós.
Més de 100.000 nord-americans van morir per sobredosi de drogues entre el març del 2020 i el març del 2021 a causa dels opioides, segons dades del Centre de Control i Prevenció de Malalties. La pandèmia de la Covid-19 està fent estralls en el consum d’opioides?
Sí, moltíssims. El problema ha estat que amb el confinament la gent no ha pogut sortir de casa, les visites mèdiques han estat virtuals quan molts pacients necessitaven veure el metge de forma presencial. La solució per pal·liar el dolor ha estat buscar fàrmacs al carrer, on se’ls ofereix heroïna o fentanil... Molta gent desconeix el que realment acaba consumint i quins efectes té. Aquestes drogues són molt addictives i generalment s’usen per a altres finalitats mèdiques.
Com s’explica que una potència mundial com els Estats Units tingui aquestes xifres de morts per sobredosi?
És molt preocupant. Així i tot, després de vint anys s’ha aconseguit detectar-ne l’addicció. Se’n diu overprescribing; és a dir, que els especialistes recepten opioides al pacient tant si té dolor per un queixal del seny com per haver-se trencat una cama. Aquest abús genera sobredosi.
Com es pot frenar el mercat negre?
Tot depèn de la legislació del país, per això cal endurir molt més les lleis. A més, cal que hi hagi una estratègia de conscienciació dels ciutadans sobre els perills que genera la venda il·legal de fàrmacs al carrer. El pacient ha de saber quins efectes pot tenir abusar dels opioides.
Com es combat aquesta epidèmia?
A través de l’educació des de l’àmbit sanitari i social. A les facultats de medicina s’ofereix poca formació als futurs especialistes sobre el paper de les addiccions i el dolor. Els metges de família, generalment, haurien de minimitzar les prescripcions mèdiques d’opioides als pacients. Controlar les prescripcions mèdiques i trobar fórmules alternatives per minimitzar el dolor és determinant per combatre l’epidèmia, que, si no s’atura, es pot convertir en una pandèmia.
Hi ha un corrent crític als Estats Units que assenyala directament el sector farmacèutic com un dels responsables de la situació actual.
Hi va haver una farmacèutica molt potent que va fer-se d’or amb el subministrament d’opioides. El desconeixement de la societat civil nord-americana i l’enginy empresarial van provocar-ne un abús. Ara bé, l’addicció no genera interès per a les companyies farmacèutiques perquè no hi ha beneficis, no fan diners si ho comparem amb altres malalties. I tot es redueix a la investigació de tractaments que pal·liïn l’addicció i que es fan en centres de recerca com el nostre, a la Universitat de Washington. Però aquests centres no tenim els mitjans per fer estudis clínics.
La solució és una vacuna que pal·liï els efectes del dolor?
Jo crec que la solució ve molt abans; per tant, cal impulsar campanyes de conscienciació per evitar consumir droga. Hi ha un tractament que permet mantenir l’abstinència en metadona, però hi ha un risc molt alt d’una possible recaiguda. El problema de la vacuna és que no mitiga la necessitat de prendre drogues sinó que inactiva la droga un cop és dins de l’organisme. Però en el cas de l’addicció, cal insistir principalment en la prevenció del consum de drogues. Des del meu laboratori, la prioritat és trobar la fórmula perquè el pacient desactivi la recerca de la droga de forma convulsiva.
El tractament del dolor es pot generalitzar?
No, s’ha de tractar el dolor d’una forma diferent. Hi ha pacients que necessiten opioides, però n’hi ha d’altres que no. El dolor es mesura d’una manera diferent en funció de l’entorn de cada persona. Aquest entorn hi té un paper determinant. Ara bé, hi ha un perill: com més incrementes la dosi, molt més elevat és el risc de sobredosi.
En la crisi dels opioides als Estats Units, hi ha estudis que alerten que les comunitats afroamericanes la pateixen molt més. Hi té a veure alguna cosa la segregació racial?
Ho desconec, sincerament. Sempre s’ha associat el consum de drogues a la població més desafavorida, però aquesta xacra no distingeix raça o estatus social. Aquestes conductes de consum s’originen en qualsevol àrea del país, independentment de la posició econòmica de cada centre.
El fet que el sistema sanitari dels Estats Units no garanteixi l’atenció a bona part de la població també és un factor que s’ha de tenir en compte en les xifres de morts per sobredosi?
El problema no té a veure amb el fet que el sistema sanitari tingui un preu molt elevat i inaccessible per a molts ciutadans, sinó amb els mètodes de prescripció que fan els especialistes i que són diferents a diversos països d’Europa. Als EUA hi ha hagut una sobreprescripció dels opioides per tractar qualsevol mena de dolor. Els opioides són recomanables per minimitzar el dolor, el perill és fer-ne un consum desmesurat i crònic.
Una bona colla de científics catalans estan d’acollida als Estats Units. Aquest país és el paradís de la ciència?
És el paradís, però amb matisos. El sistema laboral americà és molt competitiu i t’exigeix moltíssim. Això suposa un sacrifici molt gran en l’àmbit personal. És cert que els sous són més elevats que a Catalunya, però aquí es treballa moltes hores, caps de setmana, si convé. Quan publiques un article en una revista has d’intentar que el proper sigui en una altra de millor. No valen excuses. No hi ha baixes ni vacances llargues. És un non-stop.
L’èxode de científics catalans a l’estranger és únicament per manca de voluntat de la classe política o per manca de cultura científica de la societat catalana?
Per totes dues coses. Als Estats Units la ciència es considera una prioritat i s’hi inverteixen molts diners. En allò que afecta les persones, el govern hi dedica molts recursos. Els científics estem molt ben valorats per la societat nord-americana i, fins i tot, tenim un cert prestigi. A l’Estat espanyol, en canvi, és tot al contrari. Hi ha una manca de cultura generalitzada de la ciència en tots els àmbits de la societat. Fins al punt que, a hores d’ara, part de la meva família encara em pregunta si encara estic estudiant als Estats Units i no sap a què em dedico.
Amb la Covid-19 s’ha posat en relleu la importància que tenen la ciència i la recerca. Per què la investigació a Catalunya està tan lluny?
Als Estats Units no ens podem quedar mai de braços plegats, no hi ha feines per a tota la vida i hi ha una competència molt forta entre universitats. La ciència avança molt ràpid i el que deixis de fer tu ho farà algú altre. A Catalunya no hi ha cultura científica, és a anys llum de molts països amb molta més sensibilitat.
Vostè diu que el seu postdoctorat va ser un entrenament. Com va viure el canvi, de Catalunya als Estats Units?
Va ser molt bèstia! El primer laboratori en què vaig treballar a Baltimore era una màquina de produir dades, amb molt personal i grans recursos econòmics. Al principi vaig patir moltíssim amb l’anglès, quan jo em pensava que tenia un bon nivell. A poc a poc vaig anar superant obstacles amb esforç i dedicació.
Acceptar la renúncia a viure a prop de casa és el primer pas?
La meva estada als Estats Units havia de ser de dos anys..., i ja en fa vint que hi soc! No hi ha ningú que quan fa el pas de viure a l’estranger pensi que és per tota la vida. És una decisió molt difícil de prendre, i també per a qui t’hi acompanya.

Referent a les Amèriques

Després de viure mitja vida al barri de Sants de Barcelona i doctorar-se en bioquímica a la Universitat de Barcelona (UB), el doctor José Morón-Concepción (Madrid, 1970) va treballar cos a cos amb el Dr. Toni Shippenberg –científic pioner en el camp de la farmacologia opioide–. Més tard es va traslladar a la Universitat de Colúmbia (Nova York) com a professor del departament d’anestesiologia fins a aterrar a Saint Louis (Missouri) com a cap d’investigació del departament d’anestesiologia. Morón-Concepción és un dels científics de referència en el camp de la farmacologia opioide i una de les veus autoritzades al món en la investigació del dolor. Una prova d’això és que forma part d’un comitè assessor federal als Estats Units que pretén avançar en la comprensió fonamental del dolor i millorar les estratègies del seu tractament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

A l’Estat ja s’han detectat quatre infectats amb la variant Òmicron

Barcelona

Reobren els punts de vacunació massiva de la Catalunya Central

Manresa

El govern espanyol amplia les restriccions de vols procedents dels països del con sud d’Àfrica

MADRID

Justo Molinero, Francisco Ibáñez, Mònica Terribas i Els Pets reben la Creu de Sant Jordi

BARCELONA

Un miler d’interins es manifesten a Barcelona per reclamar un procés d’estabilització que no passi per oposicions

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda assolellada

Barcelona

El Govern demana “paciència” i fa una “crida a la calma” davant la variant òmicron

Barcelona

El Suprem avala l’ús del passaport Covid al País Basc

Madrid

El 17% dels joves va patir símptomes de depressió durant el confinament de la Covid-19

Barcelona